Morir o migrar

Escrit per Sonia Ros a la categoria Projecte FAM

Reflexions que m'agradaria llegir el proper Dia Internacional de les persones migrants.

Imatge de Rasande Tyskar

Divendres passat va ser el Dia Internacional de les persones migrades. Per fortuna i desfortuna és un tema que mai deixa de ser actualitat. Vam poder gaudir d'alguns articles i reflexions als mitjans de comunicació. Moltes de les anàlisi són entorn a la integració d'aquests col·lectius a les societats que els acullen. D'altres, sobre els drets que haurien de trobar-se reconeguts al arribar i els que no. Perquè, no ens enganyem, hi ha molt debat sobre quins drets cal garantir a les persones nouvingudes amb la conseqüent assumpció de dues classes de ciutadania, la primera i la segona.

Però es poden llegir pocs textos sobre l'origen d'aquestes migracions. De vegades, en algun viatge del Ministre d'Exteriors sentim que cal “cooperar” en el desenvolupament econòmic de certs països per a que les societats gaudeixin d'un benestar que els tregui la idea del cap de venir a la nostra terra. I de la mateixa manera que no s'informa ni s'analitza la relació entre migració, conflictes bèl·lics i exportacions armamentístiques, tampoc es fa sobre la fam.

Les veus políticament incorrectes, minoritàries i silenciades, ja fa temps que ens parlen de que ser un migrant econòmic, també vol dir fugir de la falta de feina, de la falta de salut, de la falta d'aliments. Fugir de la fam. Però cada cop són més les veus autoritzades (les políticament correctes) que intenten evidenciar el que ja és considera un fet. Existeix una relació comprovada entre seguretat alimentària i migració.

I ja que parlem de fugir. Val la pena recordar que fugir de la fam, és fugir de la mort. I fugir de la mort, està recollit com una de les causes per les quals una persona pot demanar asil a un altre país. Encara que molts no vulguin ni sentir-ne a parlar, en termes morals no hi ha absolutament cap diferència entre un migrant i un refugiat. I caldria que els organismes que se n'ocupen, així ho recollissin en les seves recomanacions. Amb el risc, és clar, que quedessin en paper mullat com ho va fer la Declaració de Barcelona sobre els Drets Alimentaris del Home ( i de la dona, gràcies) al 1992. El seu article 8 diu: "...En cas de moviments de poblacions afectades per situacions de fam, no s'impedirà la lliure circulació ni es posaran traves a les fronteres...".

Doncs això, que ni concertines a Ceuta, ni murs a Hongria, ni quotes a Europa. Aquestes són les reflexions que m'agradaria llegir el proper Dia Internacional de les persones migrants.

Relacionats