El projecte

Abordar la fam com la major tragèdia humana del nostre temps. Mirar la fam sense por, des de les seves causes estructurals, tot assenyalant els responsables directes i buscant les responsabilitats col·lectives compartides. Comunicar la fam des de la narració múltiple d'un univers transmèdia: una eina per a cada història, una història per a cada públic. Transformar per eradicar.

Una fila de persones. Una fila llarga, molt llarga, llarguíssima, que es perd a l'infinit. Nosaltres estem davant, enfront, els veiem perfectament. Són persones de diferents edats que fan filera. Hi ha homes, hi ha dones, i de tant en tant, cada dues persones, hi ha un nen, o una nena, a vegades, hi ha un nadó. Nosaltres davant, veient la fila perfectament. Cada quatre segons, una persona cau desplomada, pam, a terra, mor. Ningú s'immuta, ningú no es mou. Darrere, queda en peu la següent, la de darrere. Un, dos, tres, quatre, pam, cau. Mor. La següent. Un, dos, tres, quatre. La següent. Mor. I així, segon a segon, minut a minut, hora rere hora, cada dia, 25.000 persones cauen. Les deixem caure, moren. Moren de fam. Sí, passa cada dia però no les veiem, no mirem cap a allà. No sabem, no entenem.

FAM és un projecte de comunicació transmèdia sobre la fam. Un ecosistema narratiu que desenvolupa diferents accions de comunicació i eines web, audiovisuals i periodístiques, dirigides a audiències específiques, capaces d'aconseguir incidència i transformació social en l'àmbit del dret a l'alimentació. Un relat que s'estén en l'àmbit presencial per generar espais d'aprenentatge i reflexió transformadors. Un projecte que persegueix entendre l'acceptació social de milers de morts de fam al dia des d'una doble perspectiva: Obrir un debat sobre l'imaginari col·lectiu existent al voltant de la problemàtica i reflexionar sobre les causes més invisibilitzades de la fam.

FAM vol entendre què passa, per què passa, a qui li passa, com ho acceptem, com vivim amb això. Tenim alguna cosa en comú amb les persones que dia a dia moren de fam? Moren a causa de sequeres i guerres, sense que hi tingui a veure amb nosaltres? Només podem donar diners? Per què després de tants anys d'ajuda humanitària gairebé mil milions de persones no poden menjar i beure prou com per seguir vives? Quines polítiques perpetuen i empitjoren la seva situació?