WEBDOC

F-A-M. Allò que es veu, allò que s'amaga

Què veiem quan pensem en fam, en morir-se de fam? A qui veiem? On són? Què fan?

Probablement la resposta sigui: Veig nens negres i dones, esquelètics, asseguts a terra, amb la mirada perduda, ajeguts, sense fer res.

FAM és un documental web que explora l'imaginari col·lectiu que compartim sobre la fam, après a base d'estereotips i informació esbiaixada o absent. Un imaginari que hem mamat del que ens han ensenyat les ONGs, la televisió, els diaris, les pel·lícules, etc.

És indignant veure el tractament que donem a la fam des dels països rics, on la fam no mata. Potser una de les coses més indignants sigui l'absència. Aquesta no-existència que també conforma l'imaginari. Ens fa creure que moren persones molt de tant en tant, d'any en any. Una xifra relativament acceptable si es compara amb l'inacceptable de 25 mil persones mortes de fam al dia. Però, aprofundim en l'imaginari comú: com visibilitzem a aquestes persones, com les homogeneïtzem, com si fossin un tot, una única persona que mor infinites vegades. Una dona africana famolenca, amb molts fills, que no va a l'escola i no té feina, nascuda en un país sec, corrupte, estèril. ¿Quina altra cosa li pot succeir que no sigui el seu propi destí: la carència, la mancança, la fam, la mort?

Costa molt, moltíssim, llegir alguna cosa que t'acosti de debò a la realitat de la fam, a les persones que la pateixen, sense culpar-los, sense caure en estereotips, sense caure en generalitats absurdes que no informen de res, que no ens ajuden a conèixer res. Més aviat, el contrari, que ens ajuden a desconèixer, a malinterpretar, a creure el que no és. Que ens permeten oblidar, deixar de veure. Això és el que volem explorar amb aquest documental web: el codi font que ha conformat el nostre imaginari col·lectiu construït, durant anys, des del relat fàcil. Aquest que no busca incomodar amb les causes perquè és més fàcil quedar-se a la meteorologia i la pena, de lluny.